El pròxim dissabte dia 5 de Maig es durà a terme a la plaça de la vila, damunt les 17:00h, el bateig dels dos nous gegants de la nostra vila, en Soler en bandejat i na Maria de coanegra.
Es noms provenen d’unes rondalles vinculades amb la vila.
En Soler fou un pagés que va fer molta feina i va anar fent fortuna, però de cop i volta tot es va toçar i es va passar a bandejat per dur un plat a taula. Conten que en Soler va viure molts i molts d’anys a la torre del campanar de la parròquia de Santa Maria i que la seva mare li duia, cada vegada que anava a missa, un bolic amb menjar i beure per poder mantenir-se. Al cap d’un parell d’anys, el rei va proclamar una amnistia i en soler va poder ser lliure, quan va tornar a casa seva, va veure que els seus fills no es tudaren, i varen ser gent de profit.
Tradició oral.
La història de na Maria de coanegra, va molt lligada a la suposada formació de l’avenc de son pou. El següent paràgraf explica la història:
La formació de l’avenc de Son Pou també ha estat objecte d’una preciosa llegenda que conta la història d’una joveneta que cercava esclata-sangs per devers Son Pou i se li aparegué una jaia. La jaia li confessà l’existència d’un gran tresor, però per poder accedir-hi havia de fer fugir un encantament fent cremar un ciri de set lliures dins l’esgésia. La jove volgué veure una mostra de l’enterrat tresor i la jaia l’advertí que si ho feia quedaria enterrada per sempre ja que la muntanya era buida i contenia un gran palau custodiat per set fades. La jove tornà a ca seva i arribà a convèncer els seus pares per posar el ciri. Al migdia, tot i estar el temps ben estirat se sentí un tro fort i esquerdat, que ningú, escepte la família de na Maria, arribà a comprendre. Immediatament partiren cap a Coanegra amb un càvec i tres sacs. Arribats al punt indicat contemplaren l’actual boca de l’avenc i cavaren al lloc senyalat per la jaia trobant set sarrions de joies i doblers de vint. Pel camí de tornada, un dels sacs s’esclatà i molts de diamants anaren a parar al torrent. Al vespre, des del poble damunt Coanegra es veien set foguerons que s’anaven apagant a poc a poc. A ca na Maria suposaren que eren les set fades que havien perdut l’encantament. Al dia següent molta de gent visità la vall i descobriren l’immens avenc, que ben segur s’havia de relacionar amb el ferest tro i els set foguerons. A més, a partir d’aquell temps, en córrer les aigües del torrent, sempre s’hi trobava algun diamant. I diuen que encara de vegades en troben algun.
Extret de la web de l’ajuntament de Santa Maria del camí.
Josep Capó i Mateu Morro a “Llegendes i rondalles santamarieres” (1988)
Esper que amb aquesta entrada vos faci un poc d’enveja i vengueu a veure el bateig.