Resum del 2013

L’any que està apunt d’acabar, pobre 2013, ha estat, en global, un any negre. Ja va començar amb el propi número 13, gafat a tot el món occidental, carregat de supersitcions, infundades (?), vaja que, pràcticament, a ningú li agrada aquest número.

Docs, mira per on, a mi aquest any ha estat, en global, per a mi, positiu, i tant!!!!
Comencem pel Gener, perfecte, vaig entregar el treball final de carrera i aprovat. Soc Enginyer tècnic amb informàtica de gestió, títol rimbombant per dir que se programar, ara amb un títol.
Llavors va venir el Febrer, principis, la taca negra, l’empresa allà on feia feina na Magda, s’envà a norris, tanquen, problemes, atur, val “no passa res”.
Be seguim, tirant a finals, més precisament, el dia 25 en concret, a les 12:17h, va ser un canvi radical a la nostra vida. Colega soc pare! Va venir al món en Jaume, el nostre fillet que, el dia de Nadal va fer 10 mesets! joer quins 10 mesos tu!

Tot el mes de Març entre la baixa paternal i dies que me quedaren de l’any anterior, me vaig passar tot el mes a casa. Badocant en Jaume i a sa mare. Passejant-lo damunt el braç, dormint-lo damunt el meu pit, passejant amb la maxi-cosi…
Aquest fou el millor regal que poden fer, a més a més, el mes de Març tant jo, dia 11, com na Magda dia 22, feim l’aniversari. Jaja, genial! un regal per a tota la vida!
Fotos i més fotos, tenim el disc dur amb un munt de fotos, els mòbils a també, ja no fa falta dur una foto seva dins la cartera, si pots dur tot un album i gran quantitat de videos de les diferents cosetes que fa cada dia, per mostrar a tothom que coneixes, als companys de feina, etc …

A partir d’aquí tot és en Jaume, abans era monotema informàtica, web, internet en general. Ara, tot això ha quedat relegat a segon lloc, ara és tot Jaume, Jaume, i lo molt que babejam amb ell i per ell.
Els padrins, les padrines, les re-padrines, i en general tots els dels nostres voltants, van fora corda amb en Jaume. Sobretot a la meva part que és el primer net. Es total veure els teus pares que van fora corda i que quan venen no tenen cap mania en dir que venen a veure el seu net, be no només els pares, si no els companys nostres, el primer que te diuen es “com està en Jaumet”, “que fa en Jaumet” … es normal i ja ens hi hem acostumat.

Ja no me surten més paraules, només gràcies per aquest 2013 i esper que el 2014 sigui, al manco, igual o millor, i plé de bones experiències. I a tota la gent que m’envolta, sobre tot a na Magda i també en Jaume, moltes gràcies per tot.

Una abraçada i una besada digital.