El 2018, buf, quin any! ha vengut a ser com una muntanya russa, malauradament ha estat més per avall que per amunt.

L’octubre no va ser el millor mes, una nova estrella al cel s’il·luminà, per a la millor persona del mon mundial, víctima d’un càncer que arrossegava de feia uns anys.

Existeixen molts amors però la vida t’ensenyarà que no hi ha cap com el d’una mare.

https://edithsme.blogspot.com/2014/03/50-frases-per-les-mares-i-7-poemes.html

Mumareta, que el passat 25 de desembre hagués fet 63 anys, plena de vida i amor cap a tothom que l’envoltava, els seus fills, nebots, nets i qualsevol persona, encara que no la conegués. Era la bondat personificada, tothom que m’atura, me diu el mateix

Era la persona més alegre que coneixia, sempre contenta, sempre feliç, sempre una bona paraula, … era única

Estic molt content i emocionat, sempre tendrà un lloc al nostre cor i pensaments.

És molt dur i molt mal de passar, que s’envagi la persona que t’ha donat la vida i sobre tot qui m’ha fet ser qui soc. De jovenet, que supòs que com tots, li vaig donar molts de mals de caps, no volia estodiar, en duia de suspeses, massa, … però va aconseguir tenir un fill universitari 😀 i el passat setembre, professor, que be que ho va poder disfrutar encara que fossin unes setmanetes.

No me surten les paraules, de fet, no toc bolla 🙂 sols agrair a tot el meu voltant el que han fet, fan i faran per nosaltres. No puc demanar res més per aquest 2019, només salut i alegria per tothom.