Arxiu de l'autor: benetj

RadarCOVID al Xiaomi no funciona correctament

Me vaig descarregar el RadarCOVID al meu mòbil Xiaomi MI 9SE i una vegada executat me sortia una notificació que resava:

No funciona correctamente. Ahorro de energia activado. Debes desactivarlo para que RadarCOVID funcione correctamente.

Notificació del RadarCOVID

Després de demanar-ho per facebook a veure si a algú li passava el mateix, un company me va saber dir com solucionar-ho.

Ho descriuré amb les opcions de menú en anglès, ja que tenc configurat el telèfon en aquest idioma. Anem a seguir les següents passes:

Accedim a Settings / apps / Manage apps, aquí cercam l’aplicació Radar COVID i la seleccionam, ens mostrarà vàries opcions. S’ha de modificar l’opció “Battery saver” a “No restrictions”

Xarxes socials lliures federades

Originalment, internet havia de ser una xarxa descentralitzada a fi de mantenir la seva independència.

Amb l’aparició de les grans empreses d’Internet, aquesta descentralització s’ha vist, bastant, retallada.

Les actuals grans empreses d’internet, GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft) s’han fet els seus bastions on estan aglapint la majoria del transit d’internet, vaja que es reparteixen el pastís.

Silos socials

En respecte a les xarxes socials, el principal actor en aquest cas, és Facebook, el qual és la principal xarxa social en aquest moments juntament amb Twitter (Instagram forma part de Facebook). Amb simplement una cerca de facebook per internet, veurem gran quantitat de notícies de rastreig per part de facebook als seus usuaris fins i tot una vegada s’ha sortit de la sessió.

Pràcticament no hi ha (hi havia) opció en el referent de les xarxes socials: o Facebook o Twitter o Instagram. Ara sí.

Xarxes Federades i lliures

Dins els moviments lliures, tan dades com programari, han sorgit ja fa uns anys la proliferació de xarxes socials basades en protocols lliures, per tant interconnectables.

Un bon exemple d’aquestes xarxes és Mastodon. Mastodon és una xarxa social lliure on els seus usuaris, a l’igual que twitter, facebook, youtube… poden publicar missatges, fotografíes, vídeos i seguir i interactuar amb altres usuaris.

El que diferencia Mastodon de la resta de xarxes socials, és que és descentralitzada. Mastodon és basa en la interconnexió de diferents instàncies de l’aplicació, que entendrem com a instancia a servidors executant instal·lacions de Mastodon. Cada instancia és administrada independentment i és federa amb altres a fi d’intercanviar la informació.

Federation is a form of decentralization. Instead of a single central service that all people use, there are multiple services, that any number of people can use.

https://docs.joinmastodon.org/

Per tant cada instancia pot ser connectada (federar-se) a altres o simplement quedar aillada i ser un centre d’intercanvi de dades per a sols un grup de gent.

A continuació, exemples de diferents graus de descentralització.

  • Centralitzades: Twitter, Facebook, Instagram
  • Federades: Email, XMPP, phone networks, physical mail
  • Distribuïdes: BitTorrent, IPFS, Scuttlebutt
Centralitzada, federada, distribuïda font: https://docs.joinmastodon.org/

Hi ha varis protocols lliures i en el cas de Mastodon s’utilitza el protocol d’ActivityPub, per intercanviar la informació, per tan qualsevol aplicació que implementi aquest protocol pot interactuar amb la xarxa.

Tipus de xarxes alternatives a les centralitzades

Per cercar alternatives a les diferents xarxes socials centralitzades a lliures, s’han creat difents projectes i alguns d’ells son interconnectables, ja que impementen el mateix protocol, per tant s’entenen en l’intercanvi de dades. No son tots els que hi ha ni molt manco, sols uns exemples.

Gràcies als protocols lliures

Aquestes xarxes socials es poden donar gràcies als protocols lliures. N’hi ha varis. Una llista dels més coneguts i les xarxes que ho implementen (no tots):

  • ActivityPub: Mastodon, WriteFreely, Peertube, Pleroma, FunkWhale, PixelFeed, SocialHome, Hubzilla, Friendica, Misskey, Plume, …
  • diaspora: diaspora*, SocialHome, Hubzilla, Friendica
  • Zot: Hubzilla, Zap
  • OStatuts: Hubzilla, GNU Social, Friendica, Pleroma
  • DFRN: Friendica

font: https://fediverse.party/

Hi ha més xarxes, la majoria experimentals i amb pocs usuaris, teniu un llistat a https://fediverse.party/en/miscellaneous que descriu quines tecnologies usa i quin(s) protocols desenvolupa.

Com veis és un tema on ens hi podem tirar hores i que és ben interessant.

A continuació deix uns enllaços que poden ser útils per entrar en aquest món de les xarxes socials lliures:

L’ús del programari lliure per a la gestió dels centres educatius

És conegut que les grans multinacionals tecnològiques GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft) usen les nostres dades en el seu benefici. Com ho fan? ens proporcionen eines “gratuïtes” a canvi de l’ús de les nostres dades.

En el cas dels centres educatius, no és, ni molt manco diferent. Google posa a disposició de les entitats educatives el GSuite for education, completament gratuït i il·limitat en nombre d’usuaris i dades. El passat 25 de febrer, el diari El mundo en la seva secció de tecnologia va publicar Escándalo en Google: así “espía” a millones de niños en el colegio y en su casa. Això no és d’avui ni molt manco.

Cal dir que la noticia de El Mundo és molt groguenca, com és normal. Google és una multinacional que “juga” amb les dades i la informació de la gent, els seus usuaris. És el seu actiu més preciat. No viuen del cercador, des de fa molts d’anys. Ens ofereixen serveis totalment gratuïts que ens fan molt de servei. Per exemple Cercador, Correu electrònic, Analítica web, servidors DNS, … i la que més benefici els hi aporta, la publicitat.

Per a la publicitat, la informació és poder. Generar anuncis efectius que vagin dirigit a les persones que exactament volem que arribin, la conversió de la publicitat en doblers, és més elevada que els anuncis tradicionals.

D’on treuen la informació? de nosaltres. Per això, els serveis que ens ofereixen la majoria son gratuïts, però amb el cost de les nostres dades.

Anem al quid de la qüestió. Hi ha alternativa a Google? jo crec que, Sí, però, sempre un però, i tendrà cost econòmic.

El que és pot proposar es l’ús de servidors que siguin propietat del centre o directament del Govern/Conselleria i usar programari lliure.

A continuació uns exemples de programari lliure que es poden usar

Exemples: (segur que n’hi ha més, aquests son els que conec)

Què fa falta? Ser conscients de les nostres dades. Poder gaudir de la sobirania de dades, és més, ser propietaris de les nostres dades. Falta consciència, per part de totes i tots i sobre tot per part de les institucions públiques de l’estat.

EFF Privacy Badger romp UltimaHora.es, Per què serà?

Passejant per les xarxes socials sempre vas a caure a alguna publicació dels principals diaris. En el cas de Mallorca, un d’ells és UltimaHora.

Fa uns dies que vaig entrar a una noticia i vaig veure molt extrany que no es carregaven els estils. La web es veia totalment desmaquetada. En aquell moment no vaig fer cas. Vaig pensar, un error puntual de carrega, si més no, vaig fer l’F5 de rigor, com mana la llei d’internet. No es va arreglar. Interessant, però no li vaig fer cas.

Dies més tard, ho vaig tornar a provar. Mateix resultat. En aquest cas vaig revisar el connector PrivaciBadger que tenc instal·lat i vaig veure que blocava 18 dominis diferents. Uep! pot ser vagi per aquí la cosa. Si no sabeu que és el PrivaciBadger, us recoman que aneu a la seva web i veureu com funciona i de que intenta protegir-nos.

Accés a la web del diari Ultima Hora. Es pot veure que està desmaquetat.

Revisant amb les eines de desenvolupador del navegador, veig que les peticions dels fitxers CSS, queden blocats.

Captura de pantalla de les eines de desenvolupador
Eines de desenvolupadors de Chrome. Peticions als fitxers CSS blocats.

El domini on es fa la petició és uh.gsstatic.es, que segons el whois el propietari és l’empresa Hora Nova, i està manejat amb CloudFlare.

El PrivacyBadger bloca completament les peticions a aquest domini. Què deuen fer malament? El component va aprenent sobre la marxa, mentres anam navegant amb el connector activat.

No només bloca aquest domini, si no, tots aquests (dades del propi PrivacyBadger):

Privacy Badger (www.eff.org/privacybadger) es una extensión de navegador que aprende automáticamente a bloquear rastreadores invisibles. Privacy Badger está hecho por la Electronic Frontier Foundation, una organización sin ánimo de lucro que lucha por sus derechos en línea.

Privacy Badger ha encontrado 16 rastreadores potenciales en www.ultimahora.es:

acdn.adnxs.com
ib.adnxs.com
ping.chartbeat.net
cdnjs.cloudflare.com
bidder.criteo.com
securepubads.g.doubleclick.net
banners.evoluhcion.es
www.google-analytics.com
uh.gsstatic.es
shb.richaudience.com
sync.richaudience.com
eus.rubiconproject.com
fastlane.rubiconproject.com
prebid-a.rubiconproject.com
sb.scorecardresearch.com
prg.smartadserver.com

La privacitat és i ha de ser important, el “jo no he d’amagar res” o el “m’és igual, no faig res dolent” no ha de ser una excusa. A dia d’avui, qualsevol acció dins internet és or pur per a les companyies que es dediquen a quest negoci.

Despedim el negre 2018 i entram al 2019

El 2018, buf, quin any! ha vengut a ser com una muntanya russa, malauradament ha estat més per avall que per amunt.

L’octubre no va ser el millor mes, una nova estrella al cel s’il·luminà, per a la millor persona del mon mundial, víctima d’un càncer que arrossegava de feia uns anys.

Existeixen molts amors però la vida t’ensenyarà que no hi ha cap com el d’una mare.

https://edithsme.blogspot.com/2014/03/50-frases-per-les-mares-i-7-poemes.html

Mumareta, que el passat 25 de desembre hagués fet 63 anys, plena de vida i amor cap a tothom que l’envoltava, els seus fills, nebots, nets i qualsevol persona, encara que no la conegués. Era la bondat personificada, tothom que m’atura, me diu el mateix

Era la persona més alegre que coneixia, sempre contenta, sempre feliç, sempre una bona paraula, … era única

Estic molt content i emocionat, sempre tendrà un lloc al nostre cor i pensaments.

És molt dur i molt mal de passar, que s’envagi la persona que t’ha donat la vida i sobre tot qui m’ha fet ser qui soc. De jovenet, que supòs que com tots, li vaig donar molts de mals de caps, no volia estodiar, en duia de suspeses, massa, … però va aconseguir tenir un fill universitari 😀 i el passat setembre, professor, que be que ho va poder disfrutar encara que fossin unes setmanetes.

No me surten les paraules, de fet, no toc bolla 🙂 sols agrair a tot el meu voltant el que han fet, fan i faran per nosaltres. No puc demanar res més per aquest 2019, només salut i alegria per tothom.

Migrar perfil de facebook a pàgina

Moltes vegades veiem, dia rera dia com negocis o persones “públiques” usen de forma incorrecte el Facebook. Els negocis, associacions, persones públiques, projectes, … han d’usar pàgines de Facebook. El perquè es molt simple, et permet monitoritzar tot el que es fa a la pàgina, likes, comentaris, entrades amb més repercussió, etc … vaja unes eines de màrqueting que, amb el perfil no tens.
Si ja uses un perfil i no tocaria, pots seguir les següents passes per migrar el perfil de Facebook a pàgina, d’una forma fàcil i ràpida, pràcticament es el típic següent, següent…

Així de fàcil. Esper que vos hagi sigut útil.

psad detecció d’intrusos

Què és Psad?

El servei psad és un detector d’intrusos i un analitzador de logs de iptables. Consta de tres serveis lleugers que analitzen els logs d’Iptables, per detectar els escanejos de ports i altre transit sospitós.
A més, psad es nodreix de les signatures del detector d’intrusos Snort, per detectar accessos de programes tipus “backdoor” (EvilFTP, GirlFriend, …), eines per atacs DDos (mstream, shaft, …) i altres eines avançades d’escaneig de ports.

Com instal·lar psad?

NOTA: Totes les configuracions que es duran a terme a continuació s’han de fer amb un usuari root o que pertany al grup de sudoers i s’ha usat un sistema Debian 7. S’ha obviat el comandament sudo, per escurçar.

Primer de tot necessitam configurar iptables.

En primer lloc, per facilitar la tasca de configuració de iptables, podem usar iptables-persistent. Del qual parlarem a l’entrada anterior “Com usar iptables-persistent”, si ja sabeu com va, o teniu altre mètode, podem seguir.

Necessitem que iptables desi a un log, el transit descartat per així psad poder llegir-lo

Seguidament desam els canvis.

Instal·lació del psad

Per instal·lar és molt simple.

Configuració del psad

Per configurar el servei de psad s’ha de modificar el fitxer psad.conf.
Abans de començar a modificar-lo, millor fer una còpia de seguretat per tenir una referència

Llavors ja podem editar tranquilament.

Per configurar les diferents variables del fitxer de configuració, podeu adreçar-vos al manpage del psad, on trobareu totes les variables. Tots els valors han d’acabar amb un punt i coma (;)

A continuació explicaré unes quantes, diguem, les més importants:
EMAIL_ADDRESS: És a l’adreça de correu on s’enviaran les notificacions. Es poden afegir varies separades per coma. Exemple:

HOSTNAME: El nom de la màquina a la que està instal·lat psad. Exemple:

IPT_SYSLOG_FILE: El fitxer de log on psad agafarà la informació. A sistemes debian sol ser /var/log/kern.log.

PSAD_EMAIL_LIMIT: Defineix el nombre màxim de correus a enviar per a cada una de les IP que ens escanegen (per defecte 50). Nota important: Aquesta variable no està assignada al fitxer per defecte, per tant, psad agafa el valor per defecte de 50. Millor baixar el valor, ja que podrem tenir el correu inundat d’avisos.

EMAIL_ALERT_DANGER_LEVEL: Defineix el nivell de perill que ha d’arribar un escaneig abans d’enviar-nos un correu. Nota important: Aquesta variable no està assignada al fitxer per defecte, per tant, psad agafa el valor per defecte de 1. Millor pujar el valor a 3, ja que podrem tenir el correu inundat d’avisos.

Podem configurar IPs i/o Ports per afegir-los a una llista negra “blacklist” (dangerlevel = 5) o una llista blanca whitelist (dangerlevel = 0). Per fer-ho hem de modificar el següent fitxer:

On podem veure que segueix la següent estructura:
<IP address> <danger level> <optional protocol>/<optional ports> ;

Lo seu és afegir les IP del servidor i les que usam per a l’administració d’aquest a la llista blanca. Per exemple:

(IPs inventades)

Una vegada modificats els fitxers, és necessari reiniciar psad

Un cop reiniciat el servei, ja tenim el psad funcionant.
Per veure l’estat del servei executam

Fins aquí res més, que ho disfruteu 🙂

Fonts:

Com usar iptables-persistent en sistemes Debian

Què és iptables-persistent?

Iptables-persistent és un servei que ens simplificarà la vida al configurar el tallafocs iptables a un sistema basat en Debian.

NOTA: És necessari un usuari root o membre del grup sudoers per dur a terme aquestes configuracions.

Advertiment: Alerta amb el que fas amb la configuració de iptables. Una mala configuració pot dur a que deixis de tenir accés al servidor, així que alerta amb el que fas! No m’en faig responsable!

Instal·lació de iptables-persistent

La seva instal·lació és molt simple:

Perfecte, la instal·lació ens crearà dos fitxers amb les regles de IPv4 i de IPv6 i ens demanarà on volem desar-los. Per defecte els posarà a /etc/iptables/rules.v4 i /etc/iptables/rules.v6.

Si ja teniem iptables-persistent instal·lat, podem crear-los de la següent forma:

Modificació de les regles d’iptables

Quan necessitem modificar regles de iptables hem de modificar els fitxers anteriorment esmentats, segons pertoqui.

Un cop modificats, per desar la configuració a iptables, només hem de reiniciar el servei de iptables-persistent

Per veure si les nostres modificacions han tingut efecte, podem executar

fonts:

Resum del 2013

L’any que està apunt d’acabar, pobre 2013, ha estat, en global, un any negre. Ja va començar amb el propi número 13, gafat a tot el món occidental, carregat de supersitcions, infundades (?), vaja que, pràcticament, a ningú li agrada aquest número.

Docs, mira per on, a mi aquest any ha estat, en global, per a mi, positiu, i tant!!!!
Comencem pel Gener, perfecte, vaig entregar el treball final de carrera i aprovat. Soc Enginyer tècnic amb informàtica de gestió, títol rimbombant per dir que se programar, ara amb un títol.
Llavors va venir el Febrer, principis, la taca negra, l’empresa allà on feia feina na Magda, s’envà a norris, tanquen, problemes, atur, val “no passa res”.
Be seguim, tirant a finals, més precisament, el dia 25 en concret, a les 12:17h, va ser un canvi radical a la nostra vida. Colega soc pare! Va venir al món en Jaume, el nostre fillet que, el dia de Nadal va fer 10 mesets! joer quins 10 mesos tu!

Tot el mes de Març entre la baixa paternal i dies que me quedaren de l’any anterior, me vaig passar tot el mes a casa. Badocant en Jaume i a sa mare. Passejant-lo damunt el braç, dormint-lo damunt el meu pit, passejant amb la maxi-cosi…
Aquest fou el millor regal que poden fer, a més a més, el mes de Març tant jo, dia 11, com na Magda dia 22, feim l’aniversari. Jaja, genial! un regal per a tota la vida!
Fotos i més fotos, tenim el disc dur amb un munt de fotos, els mòbils a també, ja no fa falta dur una foto seva dins la cartera, si pots dur tot un album i gran quantitat de videos de les diferents cosetes que fa cada dia, per mostrar a tothom que coneixes, als companys de feina, etc …

A partir d’aquí tot és en Jaume, abans era monotema informàtica, web, internet en general. Ara, tot això ha quedat relegat a segon lloc, ara és tot Jaume, Jaume, i lo molt que babejam amb ell i per ell.
Els padrins, les padrines, les re-padrines, i en general tots els dels nostres voltants, van fora corda amb en Jaume. Sobretot a la meva part que és el primer net. Es total veure els teus pares que van fora corda i que quan venen no tenen cap mania en dir que venen a veure el seu net, be no només els pares, si no els companys nostres, el primer que te diuen es “com està en Jaumet”, “que fa en Jaumet” … es normal i ja ens hi hem acostumat.

Ja no me surten més paraules, només gràcies per aquest 2013 i esper que el 2014 sigui, al manco, igual o millor, i plé de bones experiències. I a tota la gent que m’envolta, sobre tot a na Magda i també en Jaume, moltes gràcies per tot.

Una abraçada i una besada digital.

Fix ubuntu: una ajuda per millorar la privacitat a l’ubuntu

Ubuntu, té un petit problema de privacitat. Per defecte, quan usam el Dash (cercador de l’ubuntu) envia els termes de cerca cap a diferents llocs. Fixau-vos-hi, quan cercau algun fitxer vos surten recomanacions de llibres i música que no teniu a l’ordinador, cert?. Envien els termes cap a amazon, ebay i d’altres, per això ens torna els suggeriments.

Aquest problema de privacitat, sols resideix al usar l’escriptori Unity, el per defecte d’Ubuntu. Si uses algun altre, com Gnome, KDE … o un altre sabor d’Ubuntu, com son Xubuntu, Kubuntu o linux Mint, no tendras aquest problema.

Com solucionar-ho, molt fàcil, copiant la següent línia, aferrar-la al terminal, posar la contrasenya i ja està arreglat

Aquí mateix teniu el còdi amb una sola línia.

Aquí, exactament, el códi anterior, explicat

Vist a Fixubuntu.com