Vos propòs els joc de les diferències amb aquests tres sobres. Son tres sobres de tres partits diferents.

En teoria no n’hi hauria d’haver cap ni una. A simple vista ja es veu que el caixetí de l’esquerra, no es igual a cap dels tres. La tipografia de les lletres utilitzada tampoc es la mateixa i ni tan sols el color es igual. Això que només he escanejat la part frontal dels sobres,ja que per la part de la solapa, també presenta les seves “petites” diferències.

No se fins a quin punt es legal aquesta pràctica i crec que el vot(s) haurien d’anul·lar-se.

Sense paraules.

Avui he assistit a una celebració un tant atípica. Una sèrie de companys de feina fan l’aniversari la mateixa setmana i s’ha aprofitat, per part de l’empresa, de fer una festa i a part de mostrar-nos lo que serà el nou lloc de feina que tendrem d’aquí, més o manco un mes, segons diuen. El nou edifici ja està construït i es al Parc Bit just devora el campus universitari de la UIB.

La veritat que es un entorn totalment diferent del que tenim ara. Ara estam ubicats al polígon Son Castelló i es un desgavell!!! Tant d’aparcament, com de renou.

Be aquí teniu dues fotografies dels que feien l’aniversari i la tarta, que per cert ha estat boníssima.

Molts d’anys!!

Això es el que ens va passar el passat dilluns a la UIB.

Ens varen dur plaques noves per a l’assignatura de Sistemes digitals. A la primera pràctica varem fer una mica d’introducció per veure com funcionava el producte. Ens mostraren el programari per poder compilar el projecte, que no es més que un IDE per escriure codi en C i un compilador MPLAB ,que segons el fabricant, basat en GCC. Però amics meus, la pràctica tan sols va poder ser anar provant diferents programes ja compilats (*.hex) per veure com es comportava la placa de proves, perque no teniem la llicència per compilar el programa en C, oh wait!.

La placa en qüestió es un kit de proves per ensenyament el iCM4011 del fabricant Ingenia-cat, monten un dsPIC30F4011.

Jo proposo que, en lloc de pagar, x€ a una empresa, perque no es fa un donatiu al projecte ARDUINO i es duen a terme les pràctiques amb maquinaria i programari lliure??

No soc un gran entés en la materia, però perque es pàguen llicències ESTÚPIDES per ensenyar-nos? quan tenim material per fer-ho gratuïtament i fins hi tot amb moltes possibilitats de fer més coses.

Són coses que no entendré mai.

Aquí queda.

El pròxim dissabte dia 5 de Maig es durà a terme a la plaça de la vila, damunt les 17:00h, el bateig dels dos nous gegants de la nostra vila, en Soler en bandejat i na Maria de coanegra.

Es noms provenen d’unes rondalles vinculades amb la vila.

En Soler fou un pagés que va fer molta feina i va anar fent fortuna, però de cop i volta tot es va toçar i es va passar a bandejat per dur un plat a taula. Conten que en Soler va viure molts i molts d’anys a la torre del campanar de la parròquia de Santa Maria i que la seva mare li duia, cada vegada que anava a missa, un bolic amb menjar i beure per poder mantenir-se. Al cap d’un parell d’anys, el rei va proclamar una amnistia i en soler va poder ser lliure, quan va tornar a casa seva, va veure que els seus fills no es tudaren, i varen ser gent de profit.

Tradició oral.

La història de na Maria de coanegra, va molt lligada a la suposada formació de l’avenc de son pou. El següent paràgraf explica la història:

La formació de l’avenc de Son Pou també ha estat objecte d’una preciosa llegenda que conta la història d’una joveneta que cercava esclata-sangs per devers Son Pou i se li aparegué una jaia. La jaia li confessà l’existència d’un gran tresor, però per poder accedir-hi havia de fer fugir un encantament fent cremar un ciri de set lliures dins l’esgésia. La jove volgué veure una mostra de l’enterrat tresor i la jaia l’advertí que si ho feia quedaria enterrada per sempre ja que la muntanya era buida i contenia un gran palau custodiat per set fades. La jove tornà a ca seva i arribà a convèncer els seus pares per posar el ciri. Al migdia, tot i estar el temps ben estirat se sentí un tro fort i esquerdat, que ningú, escepte la família de na Maria, arribà a comprendre. Immediatament partiren cap a Coanegra amb un càvec i tres sacs. Arribats al punt indicat contemplaren l’actual boca de l’avenc i cavaren al lloc senyalat per la jaia trobant set sarrions de joies i doblers de vint. Pel camí de tornada, un dels sacs s’esclatà i molts de diamants anaren a parar al torrent. Al vespre, des del poble damunt Coanegra es veien set foguerons que s’anaven apagant a poc a poc. A ca na Maria suposaren que eren les set fades que havien perdut l’encantament. Al dia següent molta de gent visità la vall i descobriren l’immens avenc, que ben segur s’havia de relacionar amb el ferest tro i els set foguerons. A més, a partir d’aquell temps, en córrer les aigües del torrent, sempre s’hi trobava algun diamant. I diuen que encara de vegades en troben algun.

Extret de la web de l’ajuntament de Santa Maria del camí.
Josep Capó i Mateu Morro a “Llegendes i rondalles santamarieres” (1988)

Esper que amb aquesta entrada vos faci un poc d’enveja i vengueu a veure el bateig.