El títol es un poc sensacionalista, però es la pura, i dura, realitat. Ho vaig sofrir a les meves pròpies carns el passat mes d’octubre.

L’entrada es molt llarga. He volgut explicar el que me va passar, se que no tendrà moltes lectures, es massa. Però be aquí està.

Vos posaré en antecedents.

Antecedents

Com ja sabeu, faig feina per una consultora que, el mes de setembre passat me va subcontractar a HotelBeds.com al departement de B2C (Hotelopia), que tenen l’oficina a l’edifici mirall balear, les torres negres que estan aprop de l’aeroport. Idò, hotelbeds.com fa llogar una serie de places d’aparcament pels seus treballadors, i subcontractats, a una zona pròxima de l’edifici. Es una empresa que es dedica a aquest negoci, lloguer d’espai d’aparcament. (No vull donar cap nom.)

Ara ve el millor

Ens digueren que podiem aparcar-hi a partir del dia 1 d’Octubre, però no per tota la zona, sino a una sèrie de places les quals ens passaren la relació de numeros.
Jo, per mala sort, o no, ja havia demanat vacances per la primera semana d’octubre, benissim les vaig disfrutar. Vaig tornar el dilluns 8 d’Octubre a fer feina i me comentaren que ja podiem anar a aparcar a la nova zona. Perfecte, vaig pensar. Me vaig apuntar la relació de places i vaig anar cap a casa tot tranquil.

El dia dels fets

Doncs dia 9 d’Octubre vaig cap a la feina. Aparc on me digueren, mir al terra els nombres i vaig pensar que aparcava correctament (NO!). Tot tranquil el deixo aparcat i vaig a fer la meva feina diaria fins a les 18h. Tot el dia benissim. Arrib al cotxe i vaig veure alguna cosa extranya, però no sabia el que era. Be, vaig entrar-hi i me vaig disposar a partir cap a casa. Ostres!! la direcció va molt forta!! que passa! (cal dir que el meu cotxe te direcció assistida). Vaig baixar per veure el que era i per la meva sorpresa descobreixo una roda buida, “be mala sort he foradat quan venia” vaig començar els preparatius per fer el canvi per la de recanvi. Quina es la meva sorpresa? me trob el pneumàtic de darrera de la part del conductor també buid. Ostres una val que estigui buida, però dues ja no va be la cosa. Jo no sabia que fer en aquells moments, tanta sort que vaig trobar un company de feina per allà i li vaig demanar on tenia el cotxe. Mare meva!! me vaig equivocar!

Comença la batalla

Vaig parlar amb el company i me diu que estava en una zona errada (UPS!!!), però justament tenia la mateixa numeració. Me va dir que podia anar a l’oficina per veure que podria haver passat. Primer de tot vaig pensar que havia aparcat a un lloc d’un altra persona i a mode de venjança me va “putejar”.
Vaig a l’oficina i deman el que podria ser. O no, no m’entenen ni per sort. TOTA la gent que feia feina allà no m’entenia!!! Sentia que parlaven en Anglés, Alemà però en castellà (català ni en parlem) res de res. Be, parlant mooolt lentament en castellà i fent senyes me vaig fer entendre.
Ja he begut oli!!! me varen dir que varen ser ells que me BUIDAREN (ho flipes!!) les rodes perque vaig aparcar a una zona que no tocava. Me feren pagar una tasa de 4€ i busques en concepte del lloguer per un dia (tenc la factura). Una vegada pagada la tassa un tècnic m’ajudaria a inflar els pneumàtics i podria anar-me’n a casa tan tranquil. Me vaig queixar, no pot ser que et tractin així per una equivocació. A veure una noteta al parabrises, un “cepo” a les rodes… no ho se , moltes coses per avisar abans de putejar.

Resignat ho vaig pagar i me varen fer esperar una estona. Llavors va venir un “tècnic” i me va demanar (en anglés) on tenia el cotxe. Al tanto, me va dir que l’havia de moure d’on estava fins a un compressor d’aire, que fàcilment estava a uns 100m d’on estava, cosa que me vaig negar en redó. No puc moure un cotxe amb 2 pneumàtics buids!!!, no podem fer res idò, només tenim aquell! digueren. Si no destrossava les dues rodes no feien res, molt be idò vaig telefonar a la policia local de palma que molt amablement varen venir a mediar. Encara no entraven en raó, deien que jo havia de moure el cotxe, a poc a poc fins el compressor.

Els policies varen aconseguir que duguessin un compressor portable per inflar les rodes i poder circular fins al compressor, més potent, fixe. Tot hi això varen tardar 2h per dur-lo i fer el procés. Durant aquest temps parlaren amb la gent d’allà i revisaren l’estat del cotxe.

Pasades les 2h va arribar un d’ells amb un compressor, i procedirem a l’inflat de les rodes. Molt be, ja està idò tot be. Vaig fer una volta per allà per provar les rodes i pareix que tot be. Vaig donar les gràcies als policies que m’ajudaren i vaig partir cap a casa. No vaig voler denunciar, ja que m’ajudaren a oplir les rodes, i per no moure “merda” parlant clar.

Rodes inflades, però no estic tranquil

Vaig arribar a casa bastant tocat i demanant perqué me feren això. Una equivocació la te qualsevol, pens jo. No estava tranquil, jo mateix pensava que me varen fer alguna cosa més, no només BUIDAR com ells varen admetre.
Val, va passar la nit, no vaig dormir be i me vaig dirigir cap a la cotxeria a cercar el cotxe i jo mateix abans d’arribar-hi vaig dir, segur que me torn a trobar les dues rodes desinflades.
AHHH!!!! LES DUES RODES MATEIXES QUE ME “BUIDAREN”. Això ja fa mala espina. Vaig poder trobar la meva al·lota. Me va deixar el seu cotxe i ella va poder agafar el de sa mare. Tan de bo!!. Monpare estava de vacances i li vaig contar la feta, va agafar les rodes i les va dur al mecànic per arreglar-les.

Dos forats idèntics!

Idò si, un forat a cada roda, idèntics, fets amb dolentia just al ben mig del dibuix, clar on es mes fina la roda. Li varen dir que es va fer amb una agulla gruixada o alguna cosa per l’estil. Mare meva!!

Aquí si que me va tocar la fibra. Arrib a la feina i vaig contar la feta a la meva cap de projecte. Gràcies a ella el departament legal de l’empresa es va posar en contacte amb mi per veure el que havia passat.

Me recomanaren denunciar-los a la policia i a consum, tornar allà i demanar el llibre de reclamacions. Vaig posar les pertinents denuncies a consum i a la policia. Vaig anar allà per demanar el llibre de reclamacions. En tot moment vaig anar-hi ben tranquil. Tot el temps parlant amb alemà i notant que s’en reien de i. No se alemà d’acord, però saps quan s’enriuen de tu a la cara!!!

M ‘envaig anar molt cremat, a mi no m’agrada que s’enriguin de jo.

Fi de la història

Com be he contat vaig denunciar-los a consum i a la policia. Ja me digueren que seria molt lent. Però be, l’altre dia me telefonaren de consum per dir-me que un inspector va anar-hi i no va estaven d’acord amb el que contava, però per “cortesia” comercial accedien a pagar la factura del mecànic.

Be, ja s’ha acabat el tema. Com per un simple error et poden foradar les rodes.

Tenc la sensació que aquets empresaris extrangers amb pasta es pensen que poden fer els que els hi passa pel “forro”. Qui és o son els culpables?