Arxiu mensual: abril de 2020

Xarxes socials lliures federades

Deixa un comentari

Originalment, internet havia de ser una xarxa descentralitzada a fi de mantenir la seva independència.

Amb l’aparició de les grans empreses d’Internet, aquesta descentralització s’ha vist, bastant, retallada.

Les actuals grans empreses d’internet, GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft) s’han fet els seus bastions on estan aglapint la majoria del transit d’internet, vaja que es reparteixen el pastís.

Silos socials

En respecte a les xarxes socials, el principal actor en aquest cas, és Facebook, el qual és la principal xarxa social en aquest moments juntament amb Twitter (Instagram forma part de Facebook). Amb simplement una cerca de facebook per internet, veurem gran quantitat de notícies de rastreig per part de facebook als seus usuaris fins i tot una vegada s’ha sortit de la sessió.

Pràcticament no hi ha (hi havia) opció en el referent de les xarxes socials: o Facebook o Twitter o Instagram. Ara sí.

Xarxes Federades i lliures

Dins els moviments lliures, tan dades com programari, han sorgit ja fa uns anys la proliferació de xarxes socials basades en protocols lliures, per tant interconnectables.

Un bon exemple d’aquestes xarxes és Mastodon. Mastodon és una xarxa social lliure on els seus usuaris, a l’igual que twitter, facebook, youtube… poden publicar missatges, fotografíes, vídeos i seguir i interactuar amb altres usuaris.

El que diferencia Mastodon de la resta de xarxes socials, és que és descentralitzada. Mastodon és basa en la interconnexió de diferents instàncies de l’aplicació, que entendrem com a instancia a servidors executant instal·lacions de Mastodon. Cada instancia és administrada independentment i és federa amb altres a fi d’intercanviar la informació.

Federation is a form of decentralization. Instead of a single central service that all people use, there are multiple services, that any number of people can use.

https://docs.joinmastodon.org/

Per tant cada instancia pot ser connectada (federar-se) a altres o simplement quedar aillada i ser un centre d’intercanvi de dades per a sols un grup de gent.

A continuació, exemples de diferents graus de descentralització.

  • Centralitzades: Twitter, Facebook, Instagram
  • Federades: Email, XMPP, phone networks, physical mail
  • Distribuïdes: BitTorrent, IPFS, Scuttlebutt
Centralitzada, federada, distribuïda font: https://docs.joinmastodon.org/

Hi ha varis protocols lliures i en el cas de Mastodon s’utilitza el protocol d’ActivityPub, per intercanviar la informació, per tan qualsevol aplicació que implementi aquest protocol pot interactuar amb la xarxa.

Tipus de xarxes alternatives a les centralitzades

Per cercar alternatives a les diferents xarxes socials centralitzades a lliures, s’han creat difents projectes i alguns d’ells son interconnectables, ja que impementen el mateix protocol, per tant s’entenen en l’intercanvi de dades. No son tots els que hi ha ni molt manco, sols uns exemples.

Gràcies als protocols lliures

Aquestes xarxes socials es poden donar gràcies als protocols lliures. N’hi ha varis. Una llista dels més coneguts i les xarxes que ho implementen (no tots):

  • ActivityPub: Mastodon, WriteFreely, Peertube, Pleroma, FunkWhale, PixelFeed, SocialHome, Hubzilla, Friendica, Misskey, Plume, …
  • diaspora: diaspora*, SocialHome, Hubzilla, Friendica
  • Zot: Hubzilla, Zap
  • OStatuts: Hubzilla, GNU Social, Friendica, Pleroma
  • DFRN: Friendica

font: https://fediverse.party/

Hi ha més xarxes, la majoria experimentals i amb pocs usuaris, teniu un llistat a https://fediverse.party/en/miscellaneous que descriu quines tecnologies usa i quin(s) protocols desenvolupa.

Com veis és un tema on ens hi podem tirar hores i que és ben interessant.

A continuació deix uns enllaços que poden ser útils per entrar en aquest món de les xarxes socials lliures:

L’ús del programari lliure per a la gestió dels centres educatius

2 respostes

És conegut que les grans multinacionals tecnològiques GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft) usen les nostres dades en el seu benefici. Com ho fan? ens proporcionen eines “gratuïtes” a canvi de l’ús de les nostres dades.

En el cas dels centres educatius, no és, ni molt manco diferent. Google posa a disposició de les entitats educatives el GSuite for education, completament gratuït i il·limitat en nombre d’usuaris i dades. El passat 25 de febrer, el diari El mundo en la seva secció de tecnologia va publicar Escándalo en Google: así “espía” a millones de niños en el colegio y en su casa. Això no és d’avui ni molt manco.

Cal dir que la noticia de El Mundo és molt groguenca, com és normal. Google és una multinacional que “juga” amb les dades i la informació de la gent, els seus usuaris. És el seu actiu més preciat. No viuen del cercador, des de fa molts d’anys. Ens ofereixen serveis totalment gratuïts que ens fan molt de servei. Per exemple Cercador, Correu electrònic, Analítica web, servidors DNS, … i la que més benefici els hi aporta, la publicitat.

Per a la publicitat, la informació és poder. Generar anuncis efectius que vagin dirigit a les persones que exactament volem que arribin, la conversió de la publicitat en doblers, és més elevada que els anuncis tradicionals.

D’on treuen la informació? de nosaltres. Per això, els serveis que ens ofereixen la majoria son gratuïts, però amb el cost de les nostres dades.

Anem al quid de la qüestió. Hi ha alternativa a Google? jo crec que, Sí, però, sempre un però, i tendrà cost econòmic.

El que és pot proposar es l’ús de servidors que siguin propietat del centre o directament del Govern/Conselleria i usar programari lliure.

A continuació uns exemples de programari lliure que es poden usar

Exemples: (segur que n’hi ha més, aquests son els que conec)

Què fa falta? Ser conscients de les nostres dades. Poder gaudir de la sobirania de dades, és més, ser propietaris de les nostres dades. Falta consciència, per part de totes i tots i sobre tot per part de les institucions públiques de l’estat.