Arxiu de la categoria: General

Nota de premsa de l’Associació d’Usuaris del Tren

2 respostes


Associació
d’Usuaris del Tren

nota de premsa

 

La Junta Directiva de l’Associació d’Usuaris del Tren, front a les reivindicacions dels batles d’Inca i Manacor de soterrar el tren en aquests municipis, volem manifestar el nostre total desacord amb aquests projectes que no responen a les prioritats de millora del transport ferroviari a Mallorca.

Si hi ha unes característiques que poden definir el nostre Transport Públic a les Illes, aquestes son: deficient, insuficient, escàs i precari.

Més de quaranta anys d’inversió pública en infrastructures per a que utilitzem el cotxe, afegit al nul interès de l’administració per a que disposem de un transport públic eficient, ens han convertit en la Comunitat Autònoma que més abusa del cotxe particular.

Soterrar el tren a Inca o Manacor, no respon a cap necessitat del transport públic, respon a una idea equivocada del que es un transport ferroviari eficient i també a una possible especulació urbanística. Les veritables necessitats del transport ferroviari son: el desdoblament de la via entre Inca i l’Enllaç, l’electrificació de totes les línies i fer arribar el tren fins Artà, l’Aeroport i Alcudia.

Com a usuaris del tren no podem admetre, que els escassos recursos econòmics que s’han d’invertir per a millorar i ampliar el nostre sistema ferroviari, puguin tornar a ser utilitzats en tant mal criteri com en la legislatura passada. Grans inversions en obres faraòniques que no responen a les necessitats reals que tenim, que no augmenten significativament la capacitat de transport, la eficiència o la qualitat del servei i son en definitiva una bona excusa per a fer bons negocis especulant amb els doblers de tots.

Soterrar el tren, implica desviar importants recursos econòmics per fer unes grans obres que no beneficien als usuaris ni al transport públic i
a més suposa invertir en un model de tren menys útil que un tren en superfície, lleuger i de baix impacte. 

No es tracte tant de invertir molt si no de invertir en allò que realment necessitem, en la direcció de transvasar i guanyar el màxim possible
d’usuaris del cotxe particular per a el transport ferroviari.

A Mallorca hi ha una manca evident de difusió pública dels nous models de trens elèctrics: el TrenTram (tramvies lleugers, silenciosos,
nets, accessibles,) amb moltes prestacions tècniques i de seguretat que s’estan implantant per tot Europa i a molts d’indrets de l’estat
espanyol. Pensem que és urgent i necessari, que la Conselleria de Mobilitat, realitzi una bona tasca de informació i sensibilització destinada
a aquella part de la població d’aquests municipis (Inca i Manacor) que estan molt influenciats per uns representants polítics que demostren
que els hi importa molt poc el transport ferroviari.

Per acabar, volem manifestar la nostra satisfacció davant l’anunci fet pel President del Govern de les Illes Balears, de prioritzar les inversions ferroviàries en l’electrificació de la línia Palma-Inca. És un primer pas indispensable per incrementar freqüències, reduir temps en els trajectes i guanyar en comoditat per a tothom que viatgi amb tren.

Ben cordialment: Associació d’Usuaris del Tren

30 d’abril de 2008

 

Guillem Ramis i Canyelles

Portaveu de l’Associació d’Usuaris del Tren

TSM!!

1 resposta

Avui com a dia de Sant Valentí, m’agradaria fer un post un tant inusual al tòpic d’aquesta bitàcola.

El dedicaré a na Magda. Sa meva al·lota des de fa 6 anys i busques (dia 7 de Maig feim 7 anys!!) i esper que molts més!!!

[Rasterbator] Poster de na Magda

Aquesta es una foto a un poster que li vaig fer fa uns dos anys que està dins la meva habitació amb la tècnica del Rasterbator. Medeix 5 folis A4 (en horitzontal) per 5 A4 això en centímetres són 135cm x 100cm.

De bon principi no li agradava de cap de les maneres, però no se’n faria la idea si no el trobés posat.

Només una cosa a dir-te T’ESTIM MOOOOLT!!!

No t’equivoquis que et foraden les rodes!!

4 respostes

El títol es un poc sensacionalista, però es la pura, i dura, realitat. Ho vaig sofrir a les meves pròpies carns el passat mes d’octubre.

L’entrada es molt llarga. He volgut explicar el que me va passar, se que no tendrà moltes lectures, es massa. Però be aquí està.

Vos posaré en antecedents.

Antecedents

Com ja sabeu, faig feina per una consultora que, el mes de setembre passat me va subcontractar a HotelBeds.com al departement de B2C (Hotelopia), que tenen l’oficina a l’edifici mirall balear, les torres negres que estan aprop de l’aeroport. Idò, hotelbeds.com fa llogar una serie de places d’aparcament pels seus treballadors, i subcontractats, a una zona pròxima de l’edifici. Es una empresa que es dedica a aquest negoci, lloguer d’espai d’aparcament. (No vull donar cap nom.)

Ara ve el millor

Ens digueren que podiem aparcar-hi a partir del dia 1 d’Octubre, però no per tota la zona, sino a una sèrie de places les quals ens passaren la relació de numeros.
Jo, per mala sort, o no, ja havia demanat vacances per la primera semana d’octubre, benissim les vaig disfrutar. Vaig tornar el dilluns 8 d’Octubre a fer feina i me comentaren que ja podiem anar a aparcar a la nova zona. Perfecte, vaig pensar. Me vaig apuntar la relació de places i vaig anar cap a casa tot tranquil.

El dia dels fets

Doncs dia 9 d’Octubre vaig cap a la feina. Aparc on me digueren, mir al terra els nombres i vaig pensar que aparcava correctament (NO!). Tot tranquil el deixo aparcat i vaig a fer la meva feina diaria fins a les 18h. Tot el dia benissim. Arrib al cotxe i vaig veure alguna cosa extranya, però no sabia el que era. Be, vaig entrar-hi i me vaig disposar a partir cap a casa. Ostres!! la direcció va molt forta!! que passa! (cal dir que el meu cotxe te direcció assistida). Vaig baixar per veure el que era i per la meva sorpresa descobreixo una roda buida, “be mala sort he foradat quan venia” vaig començar els preparatius per fer el canvi per la de recanvi. Quina es la meva sorpresa? me trob el pneumàtic de darrera de la part del conductor també buid. Ostres una val que estigui buida, però dues ja no va be la cosa. Jo no sabia que fer en aquells moments, tanta sort que vaig trobar un company de feina per allà i li vaig demanar on tenia el cotxe. Mare meva!! me vaig equivocar!

Comença la batalla

Vaig parlar amb el company i me diu que estava en una zona errada (UPS!!!), però justament tenia la mateixa numeració. Me va dir que podia anar a l’oficina per veure que podria haver passat. Primer de tot vaig pensar que havia aparcat a un lloc d’un altra persona i a mode de venjança me va “putejar”.
Vaig a l’oficina i deman el que podria ser. O no, no m’entenen ni per sort. TOTA la gent que feia feina allà no m’entenia!!! Sentia que parlaven en Anglés, Alemà però en castellà (català ni en parlem) res de res. Be, parlant mooolt lentament en castellà i fent senyes me vaig fer entendre.
Ja he begut oli!!! me varen dir que varen ser ells que me BUIDAREN (ho flipes!!) les rodes perque vaig aparcar a una zona que no tocava. Me feren pagar una tasa de 4€ i busques en concepte del lloguer per un dia (tenc la factura). Una vegada pagada la tassa un tècnic m’ajudaria a inflar els pneumàtics i podria anar-me’n a casa tan tranquil. Me vaig queixar, no pot ser que et tractin així per una equivocació. A veure una noteta al parabrises, un “cepo” a les rodes… no ho se , moltes coses per avisar abans de putejar.

Resignat ho vaig pagar i me varen fer esperar una estona. Llavors va venir un “tècnic” i me va demanar (en anglés) on tenia el cotxe. Al tanto, me va dir que l’havia de moure d’on estava fins a un compressor d’aire, que fàcilment estava a uns 100m d’on estava, cosa que me vaig negar en redó. No puc moure un cotxe amb 2 pneumàtics buids!!!, no podem fer res idò, només tenim aquell! digueren. Si no destrossava les dues rodes no feien res, molt be idò vaig telefonar a la policia local de palma que molt amablement varen venir a mediar. Encara no entraven en raó, deien que jo havia de moure el cotxe, a poc a poc fins el compressor.

Els policies varen aconseguir que duguessin un compressor portable per inflar les rodes i poder circular fins al compressor, més potent, fixe. Tot hi això varen tardar 2h per dur-lo i fer el procés. Durant aquest temps parlaren amb la gent d’allà i revisaren l’estat del cotxe.

Pasades les 2h va arribar un d’ells amb un compressor, i procedirem a l’inflat de les rodes. Molt be, ja està idò tot be. Vaig fer una volta per allà per provar les rodes i pareix que tot be. Vaig donar les gràcies als policies que m’ajudaren i vaig partir cap a casa. No vaig voler denunciar, ja que m’ajudaren a oplir les rodes, i per no moure “merda” parlant clar.

Rodes inflades, però no estic tranquil

Vaig arribar a casa bastant tocat i demanant perqué me feren això. Una equivocació la te qualsevol, pens jo. No estava tranquil, jo mateix pensava que me varen fer alguna cosa més, no només BUIDAR com ells varen admetre.
Val, va passar la nit, no vaig dormir be i me vaig dirigir cap a la cotxeria a cercar el cotxe i jo mateix abans d’arribar-hi vaig dir, segur que me torn a trobar les dues rodes desinflades.
AHHH!!!! LES DUES RODES MATEIXES QUE ME “BUIDAREN”. Això ja fa mala espina. Vaig poder trobar la meva al·lota. Me va deixar el seu cotxe i ella va poder agafar el de sa mare. Tan de bo!!. Monpare estava de vacances i li vaig contar la feta, va agafar les rodes i les va dur al mecànic per arreglar-les.

Dos forats idèntics!

Idò si, un forat a cada roda, idèntics, fets amb dolentia just al ben mig del dibuix, clar on es mes fina la roda. Li varen dir que es va fer amb una agulla gruixada o alguna cosa per l’estil. Mare meva!!

Aquí si que me va tocar la fibra. Arrib a la feina i vaig contar la feta a la meva cap de projecte. Gràcies a ella el departament legal de l’empresa es va posar en contacte amb mi per veure el que havia passat.

Me recomanaren denunciar-los a la policia i a consum, tornar allà i demanar el llibre de reclamacions. Vaig posar les pertinents denuncies a consum i a la policia. Vaig anar allà per demanar el llibre de reclamacions. En tot moment vaig anar-hi ben tranquil. Tot el temps parlant amb alemà i notant que s’en reien de i. No se alemà d’acord, però saps quan s’enriuen de tu a la cara!!!

M ‘envaig anar molt cremat, a mi no m’agrada que s’enriguin de jo.

Fi de la història

Com be he contat vaig denunciar-los a consum i a la policia. Ja me digueren que seria molt lent. Però be, l’altre dia me telefonaren de consum per dir-me que un inspector va anar-hi i no va estaven d’acord amb el que contava, però per “cortesia” comercial accedien a pagar la factura del mecànic.

Be, ja s’ha acabat el tema. Com per un simple error et poden foradar les rodes.

Tenc la sensació que aquets empresaris extrangers amb pasta es pensen que poden fer els que els hi passa pel “forro”. Qui és o son els culpables?

Pujant el meu ego

Deixa un comentari

Doncs avui mateix un company que m’he topat per la universitat m’ha comentat que m’havia vist ahir al diari (gràcies Bernat 😛 ). A mi m’ha estranyat, peque jo no vaig veure res.
Fa una mitja hora, quan he arribat a casa el primer que he fet ha estat mirar si trobava el diari i fullejar-lo, fins que a la plana 45 del diari “Ultima Hora” surt el meu careto amb una petit escrit. He flipat en colors!!!

Fa devers un mes en David Martin Suki_ hi va apareixer, i a més a la mateixa secció juntament amb el Doctor Llorenç Valverde, jo aquesta vegada he tingut l’honor de compartir espai amb en Celso Gonzalez.

Només me queda dir que moltes gràcies a n’Emili Gener per treure aquestes paraules i que coses així a un el fan estar content.

Moltes gràcies.

A per cert si voleu veure una versió escanejada , aquí teniu una miniatura, si feis click damunt la veureu més gran.

[El Balcón] Retall de diari

El joc de les diferències

1 resposta

Vos propòs els joc de les diferències amb aquests tres sobres. Son tres sobres de tres partits diferents.

[Eleccions2007] Tercer Sobre[Eleccions2007] Segon Sobre[Eleccions2007] Primer Sobre

En teoria no n’hi hauria d’haver cap ni una. A simple vista ja es veu que el caixetí de l’esquerra, no es igual a cap dels tres. La tipografia de les lletres utilitzada tampoc es la mateixa i ni tan sols el color es igual. Això que només he escanejat la part frontal dels sobres,ja que per la part de la solapa, també presenta les seves “petites” diferències.

No se fins a quin punt es legal aquesta pràctica i crec que el vot(s) haurien d’anul·lar-se.

Sense paraules.

Brujianiversari

Deixa un comentari

Avui he assistit a una celebració un tant atípica. Una sèrie de companys de feina fan l’aniversari la mateixa setmana i s’ha aprofitat, per part de l’empresa, de fer una festa i a part de mostrar-nos lo que serà el nou lloc de feina que tendrem d’aquí, més o manco un mes, segons diuen. El nou edifici ja està construït i es al Parc Bit just devora el campus universitari de la UIB.

La veritat que es un entorn totalment diferent del que tenim ara. Ara estam ubicats al polígon Son Castelló i es un desgavell!!! Tant d’aparcament, com de renou.

Be aquí teniu dues fotografies dels que feien l’aniversari i la tarta, que per cert ha estat boníssima.

[Brujicumpleaños] Els de l'aniversari [Brujicumpleaños] Tarta

Molts d’anys!!

No podem fer la pràctica perque no tenim la llicència

5 respostes

Això es el que ens va passar el passat dilluns a la UIB.

Ens varen dur plaques noves per a l’assignatura de Sistemes digitals. A la primera pràctica varem fer una mica d’introducció per veure com funcionava el producte. Ens mostraren el programari per poder compilar el projecte, que no es més que un IDE per escriure codi en C i un compilador MPLAB ,que segons el fabricant, basat en GCC. Però amics meus, la pràctica tan sols va poder ser anar provant diferents programes ja compilats (*.hex) per veure com es comportava la placa de proves, perque no teniem la llicència per compilar el programa en C, oh wait!.

La placa en qüestió es un kit de proves per ensenyament el iCM4011 del fabricant Ingenia-cat, monten un dsPIC30F4011.

Jo proposo que, en lloc de pagar, x€ a una empresa, perque no es fa un donatiu al projecte ARDUINO i es duen a terme les pràctiques amb maquinaria i programari lliure??

No soc un gran entés en la materia, però perque es pàguen llicències ESTÚPIDES per ensenyar-nos? quan tenim material per fer-ho gratuïtament i fins hi tot amb moltes possibilitats de fer més coses.

Són coses que no entendré mai.

Aquí queda.

Gegants de Santa Maria

Deixa un comentari

El pròxim dissabte dia 5 de Maig es durà a terme a la plaça de la vila, damunt les 17:00h, el bateig dels dos nous gegants de la nostra vila, en Soler en bandejat i na Maria de coanegra.

Es noms provenen d’unes rondalles vinculades amb la vila.

En Soler fou un pagés que va fer molta feina i va anar fent fortuna, però de cop i volta tot es va toçar i es va passar a bandejat per dur un plat a taula. Conten que en Soler va viure molts i molts d’anys a la torre del campanar de la parròquia de Santa Maria i que la seva mare li duia, cada vegada que anava a missa, un bolic amb menjar i beure per poder mantenir-se. Al cap d’un parell d’anys, el rei va proclamar una amnistia i en soler va poder ser lliure, quan va tornar a casa seva, va veure que els seus fills no es tudaren, i varen ser gent de profit.

Tradició oral.

La història de na Maria de coanegra, va molt lligada a la suposada formació de l’avenc de son pou. El següent paràgraf explica la història:

La formació de l’avenc de Son Pou també ha estat objecte d’una preciosa llegenda que conta la història d’una joveneta que cercava esclata-sangs per devers Son Pou i se li aparegué una jaia. La jaia li confessà l’existència d’un gran tresor, però per poder accedir-hi havia de fer fugir un encantament fent cremar un ciri de set lliures dins l’esgésia. La jove volgué veure una mostra de l’enterrat tresor i la jaia l’advertí que si ho feia quedaria enterrada per sempre ja que la muntanya era buida i contenia un gran palau custodiat per set fades. La jove tornà a ca seva i arribà a convèncer els seus pares per posar el ciri. Al migdia, tot i estar el temps ben estirat se sentí un tro fort i esquerdat, que ningú, escepte la família de na Maria, arribà a comprendre. Immediatament partiren cap a Coanegra amb un càvec i tres sacs. Arribats al punt indicat contemplaren l’actual boca de l’avenc i cavaren al lloc senyalat per la jaia trobant set sarrions de joies i doblers de vint. Pel camí de tornada, un dels sacs s’esclatà i molts de diamants anaren a parar al torrent. Al vespre, des del poble damunt Coanegra es veien set foguerons que s’anaven apagant a poc a poc. A ca na Maria suposaren que eren les set fades que havien perdut l’encantament. Al dia següent molta de gent visità la vall i descobriren l’immens avenc, que ben segur s’havia de relacionar amb el ferest tro i els set foguerons. A més, a partir d’aquell temps, en córrer les aigües del torrent, sempre s’hi trobava algun diamant. I diuen que encara de vegades en troben algun.

Extret de la web de l’ajuntament de Santa Maria del camí.
Josep Capó i Mateu Morro a “Llegendes i rondalles santamarieres” (1988)

Esper que amb aquesta entrada vos faci un poc d’enveja i vengueu a veure el bateig.

Fira a Santa Maria

1 resposta

Aquest cap de setmana es la fira de santa maria del camí, el meu poble, per si algú no ho sabia. Avui, per exemple, hi ha una fritada, es compren tiquets per 1€ que anirà destinat a la ong de Santa maria sense fronteres. Després, això a part del progràma oficial de la fira, el bar ca’n beia fa una festa, on el bar es transforma en un pub a les ocasions especials.

Demà dissabte, després de la ressaca, tornam tenir festa. A la plaça de la vila hi ha el concert del correllengua amb sva-ters, Marfan, Grollers de sa factoria i Anegats.

El diumenge, després de tanta festa, arriba la fira on, com es tipic, hi ha les exposicions d’animals i maquinària agrícola, la fira d’entitats, on quasi totes les entitats del poble estan representades, fira industrial, on empresaris del poble exposen les seves feines. A part hi ha exposicions pictòriques i d’escultura.

Esper veure algú conegut per la fira, i de festa, clar 😛