Mea Culpa

Les meves mes sinceres disculpes al professor de pràctiques de SO, al qual vaig tractar molt malament amb l’entrada titulada Desilusió, la qual vaig descriure la meva primera impresió de la primera classe de pràctiques. Pens que no era manera ni lloc de dir-ho i a més sense haver parlat amb ell de cap de les maneres.

Un altra vegada, disculpes.

Beryl per a PowerPC

Avui he trobat per internet com instal·lar Beryl per a la plataforma de powerPC (G3, G4). Només cal dir que es un repositori no oficial, es un que s’ha dedicat a agafar les fonts del svn de beryl i compilar-les per a powerPC. La web es OSrevolution, es d’un italià, però es bo d’entendre i a més hi ha molta cosa traduida a l’anglés.

Encara no ho he provat però ja caurà.

Aquí teniu el source.list:

deb http://download.tuxfamily.org/osrdebian unstable beryl-svn
deb-src http://download.tuxfamily.org/osrdebian unstable beryl-svn

També podeu descarregar la clau gpg de l’autor:

$ wget http://download.tuxfamily.org/osrdebian/61B8DB62.gpg -O- | sudo apt-key add -

Que ho disfruteu !!!

De .mo a .po

No es un joc de paraules, tan sols son tipus de fitxers. S’utilitzen per a la traducció de programari. El .po es el fitxer editable, el que conté les cadenes a traduïr i el .mo és el compilat, per tant illegible pels humans. Però avui gràcies a la web WebToolsCollection, he sabut que es possible generar un .po a partir d’un .mo.

Per exemple amb el msgunfmt es tan fàcil com, a la línia de comandaments, teclejar el següent comandament:
msgunfmt [cami_fitxer.mo] > [cami_fitxer.po]

A cop de man msgunfmt tendrem totes les possibilitats d’aquesta eina.

Per la gent que utilitza windows, el poedit duu aquesta eina, però també s’ha d’utilitzar via shell, o vos fa por? :-P.

goPod 1.4

goPod és un programet pel firmware dels iPod que importam desde els USA a la UE.

Pareix a ser que a la UE existeix una normativa, la EN 50332-1:2000 , que diu que els dispositius de de música portables han de regular la sortida sonora a un màxim de 100db, la qual cosa limita molt el seu us amb amplificadors (o dispositius similars).

El goPod es carrega aquesta limitació. A la seva web podem trobar ja els binaris preparadets i empaquetats per windows, MacOsX, gnu/linux i fins i tot tenim les fonts que es distribueixen baix llicència GPL.

Una cosa cal dir que aquesta normativa no només afecta a dispositius de can apple, sinó a tots.

From problems to programs

Avui he anat a la biblioteca de l’Anselm Turmeda a veure si trobava un llibre que ens havien recomanat per l’assignatura d’Estructures de la informació. Es el Data structure and Algorithms de AHO, HOPCROFT, ULLMAN.

L’he començat a llegir per damunt, i m’ha fet gràcia el que he llegit:

Half battle is knowing what problem to solve. When initially approached, most problems have no simple, precise specification. In fact, certain problems, such as creating a “gourmet” recipe or preserving world peace, may be impossible to formulate in terms that admit of a computer solution. Even if we suspect our problem can be solved on a computer, there is usually considerable latitude in several problem parameters.

Descriu el fer un programa, com una batalla. Una batalla contra un problema. Això m’ha fet venir al cap l’altre dia que vaig llegir a ca’n Ricardo Galli una entrada que resava “A los programadores no les gusta programar, com diu, només ens agrada resoldre problemes. Fins hi tot ho descriuen els autors en el llibre.

Desilusió

Aquesta vegada es amb una part d’una assignatura, be més que amb una part, amb un professor.

Acab de tenir la primera classe pràctica de Sistemes Operatius la qual imparteix la part teòrica en Ricardo Galli, però el que imparteix la part pràctica es un altra professor.

Per fer les pràctiques utilitzarem el sistema opertatiu gnu/linux. Per començar el professor a començat la classe diguent que el Linux el va inventar un tal “Linux Torvalds” cap els anys 70 (vos jur que es el que ha dit!!!) llavors que no hi havia documentació de com montar un servidor en linux (m’he quedat bocabadat!!!) quees difícil instalar-lo, que es complicat de manejar (un FUD darrera l’altre!!), flipant.

Mare meva, jo després de sentir això he passat a mode offline, i he cercat per internet manuals pels meus sofrits companys que no s’han enterat de res. Es una pena.

Resident Evil

L’altra dia, de pagés clar, vaig sentir al telenotícies vespre de la cadena Antena 3 que estava apunt d’estrenar-se la tercera part de la peli Resident Evil, amb Milla Jovovich, un altra vegada com no podia ser d’altra manera, com a protagonista.

Això no es el tema que volia tractar, sino el fet de que digueren, que Resident evil fou el primer joc duit a la gran pantalla, ejem, crec que no es així.

Fa anys que el llanterner de nintendo, i germà tenen una pel·lícula al catàleg. Cap a l’any 1993 es va dur a la gran pantalla Super Mario Bros. Amb Bob Hoskins com a Mario Mario i John Leguizamo com a Luigi Mario.

Llavors cap a l’any 2001, es va dur a la gran pantalla Lara Croft: Tomb Rider amb Angelina Jolie com a Lara Croft i Jon Voight com a Lord Richard Croft.

Va ser un any més tard que va sortir la primera entrega de Resindent Evil (2002), la segona Resident Evil:Apocalypse (2004) i la darrera, per ara, Resident Evil: Extintion (pendent).

Be doncs senyors redactors de a3n, cercau un poc pel google abans de redactar les notícies.